VIDA Y OBRA DE JOAN COROMINES.

Joan Coromines va néixer el 21 de març de 1905 a Barcelona, en el si d’una família formada per l’advocat, polític i escriptor Pere Coromines i Montanya i per la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils.

Participà en les activitats de la Societat d’Estudis Militars, membres de la qual organitzaren accions clandestines, com el complot de Garraf (juny 1925) i els Fets de Prats de Molló (nov. 1926). Per evitar-ne la repressió del dictador contra ell, el novembre de 1925 Pere Coromines va enviar el seu fill a fer una estada d’un any a la Universitat de Montpeller.

L’any 1926 es llicencià en Dret i el 1927 en Filosofia i Lletres amb la qualificació d’excel·lent i premi extraordinari. Va fer el doctorat a Madrid amb els professors Américo Castro i Ramón Menéndez Pidal de manera brillant: la seva tesi doctoral, Vocabulario aranés, va merèixer la qualificació d’excel·lent. A la tardor de 1928 va gaudir d’una beca a Zuric, on conegué Jakob Jud, que exercí sobre ell un veritable mestratge. El 1929 es traslladà a París, on completà els estudis amb un grapat de grans professors. L’esclat de la Guerra Civil (1936) el va trobar a Madrid fent oposicions a una càtedra de filologia provençal.

A l’Argentina, Joan Coromines es dedicà a la docència, catalogà i dirigí la Biblioteca de la Universitat, fundà la revista Anales del Instituto de Lingüística i redactà articles de filologia castellana, que posteriorment aplegà en el volum doble Tópica Hespérica (1972).
L’any 1941 començà els treballs de recerca per a l’elaboració d’un diccionari etimològic castellà i, alhora, recuperà els textos de la Miscel·lània Fabra, que s’havia de publicar a Barcelona en homenatge al setantè aniversari de Pompeu Fabra, però la Guerra Civil ho havia impedit. El volum es publicà (1944) a Buenos Aires gràcies a la tenacitat de Coromines i al suport econòmic de Francesc Cambó i Rafael Patxot. L’any 1967 Coromines es jubilà com a professor de la Universitat de Xicago i retornà a Catalunya. S’instal·là a Pineda de Mar i es dedicà a treballar en les grans obres lexicogràfiques que constituïen la raó de ser de la seva vida, refusant qualsevol oferta que el distragués d’aquest objectiu.