Si comparem el discurs de Quim Monzó amb el de Íngrid Betancourt, doncs una de les diferències més importants que he trobat és la que el públic és relativament diferent, molt diferent. Íngrid presenta la seva història, davant els prínceps d'Astúries i davant de moltes cares conegudes, com Rafa Nadal que en un moment del seu discurs l'esmenta i diu que és un dels seus majors ídols. Per una altra banda Quim Monzó és un discurs més lleuger, centrat en un tema, un tema concret, no vull dir que ella Íngrid no ho faci però esmenta moltes coses que se'n van del tema (tipus lo de Rafa Nadal) això només a la primera part. Una alre diferència és que Quim Monzó el seu discurs és en plan alguna rialleta alguna broma, per tant com he dit abans és molt més lleuger. També hem de mirar la situació dels dos. Per part meva això són les diferències, semblances no moltes només que ha tots dos els otorga un premi per el seu acte de presència i per la seva expèriencia als dos camps, ell a la Literatura i ella el premi de la Coibncordia principe de Asturias.
Sí, els contextos són diferents però ambdós públics estan formats per persones ben vestides, elegants i d'una certa rellevància intel·lectual. La gran diferència és que el discurs de la senyora Betancourt està farcit d'emotivitat i -com bé dius tu- el del senyor Monzó té un to irònic i molt més planer. És pura literatura. És un conte, vaja.
ResponderEliminarCal que demà corregim els errors ortogràfics.