Xerrada sobre la maternitat / paternitat.

Avui 15 de Juny ha vingut una dona embarassada que es diu Violeta. Per començar ella mateixa ens ha explicat una mica per on va la seva carrera, no maternal, sinó la seva carrera professional. Ella va acabar els estudis de secundaria i va BUP ( que és com el batxillerat ara per ara), y després ella tenia molt clar que no volia fer una carrera i va començar a la escola del Teatre de Barcelona. Va estar dos anys, i es va donar conta que era molt dura i molt difícil de tirar cap endavant una carrera com aquesta hi ho va deixar, per estudia runa carrera. Aquesta carrera és educació social, que tracta d’ajudar a gent discapacitada o gent ja gran per valdre’s per sí mateixa. Finalment, va començar a treballar però es va donar conta, es un viatge que va fer a sud Amèrica que ella el que volia es treballar per ella, per la seva família, clarament volia ser autònoma. Va començar a treballar de doula (és un càrrec que només poden exercir les dones, i en altres països han de ser dones que han tingut fills aquí en Espanya no cal ser mare per poder ajudar a les ebarassades), que és com una llevadora que ajuda als parir a altres mares. Està amb les mares de la setmana 36 fins la 42 cuidant-la i donant-li suport emocional. Aquesta càrrec procedeix de Xile. Ara per ara, aquí no es considera tan important com un càrrec com ser oficinista o encarregat, però és un treball que existeix i com es pot veure que la gent exerceix (un tant per cent molt petit de la població) com la Violeta amb molta satisfacció i sabent molt bé el que fa i com ho fa.

photography Jornada Esportiva 2010

Aquesta foto pertany a la jonada esportiva que vam organitzar els alumnes de primer de batxillerat (les dues clases). Cada grup feia les gestions i preparatius d'un esport diferent.

Hi havia per escollir: gimnacana, tenis, futbol, voleibol, bicicleta, esports de raqueta (ping-pong i badminton), basquet i crec que no em deixo res més.

Però tot s'ha de dir, la gimnacana va ser l'activitat protagonista. Tothom va acabr ven xop, també per que el temps va acompañar molt a fer esport i que es pogués fer tot a les pistes corresponents sense problemes de plujes ni res.

Vam acabar tots enmerdats, sinó d'aigua de xocolata... però el dia va ser un dels millors de tot el curs i ja per perdre clase, deixant de banda aquest aspecte, per que tothom va agrair el nostre esforç participant i posant ganes a una cosa que nosaltres vam organitzar amb esforç.

Finalment, aquesta foto que penjaré pertany a abans de fer-nos la foto de grup que ens estaben fen a tots per tenir un bon record.

Deu moments que et fan ser feliç.

1- El primer moment del dia en que per la finestra entra una llum molt dèbil, però càlida gràcies al Sol d’estiu, que et fa obrir més els ulls, estirar-te i dir... avui serà un gran dia. En aquell moment em sento feliç.
2- Quan arribes al institut, després de haver caminat des de casa sabent que tens examen, però al arribar, veus, a dos passos de tu hi ha els teus amics que t’ajuden i en aquell moment entenen la teva pressió. En aquell moment sóc feliç.
3- Quan simplement el teu esforç és recompensat positivament, de qualsevol manera. En aquell moment sóc feliç.
4- El que algú, per el simple fet d’un gest, o una mirada sap el que et passa, es preocupa per saber-ho, però no amb intencions equivocades, sinó per ajudar-te i dir-te: Hey, que sóc aquí per tot!. En aquell moment sóc feliç.
5- El somriure, una de les coses més importants que fins i tot en hi surt un quan plorem. El riure ens fa ser feliços, el riure em fa ser feliç, realment molt feliç.
6- En el moment que la llum del sol s’apaga per l’oest, i arriba la nit plena de màgia i misteri, amb amics i bona música. En aquest moment sóc feliç.
7- Arribar a casa, saber que algú t’espera amb un: Què tal com ha anat el dia?, o amb el fet d’un somriure i n’està de tu. En aquell moment sóc feliç.
8- El calor, el soroll de milers de gotes d’aigua que xoquen contra les roques, la sorra entre els dits, l’aire a través del cabell i el so de la naturalesa amb més força que mai, i sempre, sempre acompanyat de algú especial. En aquell moment sóc feliç.
9- Aquell pessigolleig al veure algú realment important per a tu, que s’acosta lentament però sense pauses, que cada cop et batega més ràpidament el cor de satisfacció. En aquell moment sóc feliç.
10- Per últim, i el més important per a mi. Que tothom m’estimi tal i com sóc amb els meus defectes però també virtuts, amb dies bons i dies dolents... però que encara i així estan aquí, tots!. En aquell moment i sempre sóc feliç.

Realitat o ficció?

Aquest text, m'ha semblat molt correcte em molts aspectes. Primer, per que en la part que posa que confonem la realitat amb la ficció es cert, per que, perqué volem una ciutat plena d'edificis tant extravagants si no porten la felicitat?

Aquesta és una qüestió que molta gent es planteja a l'hora de gastar els diners en coses tan absurdes com són aquests edificis que no tenen cap ni peus ( i quan dic aixó vol dir que no tenen cap sentit per que només porti un benefici al polítics).

Segon cas, tot això que es realitza es fa amb els nostres diners, després només obtenen benefici la gent que pot pagar grans sumes de diners per poder mirar-lo, i el polítics que s'omplen les butxaques a costa dels enganys que patim nosaltres.

Tampoc, els polítics s'han parat a pensar o a mirar la gran brutícia que generen aquests edificis, quan dic brutícia vol dir, que trenquen l'estètica occidental dels edificis i dels gratasels de la nostre cultura. No sería millor poder difrutar de les coses que ja tenim, conservar-les, en comptes de fer de noves, i deixar les importants al darrere?

Que te de bonic, per exemple, l'edific de les arts i le ciències de València que no tingui la Sagrada Família o la mateixa Catedral de Girona? Doncs, la gent no ho sap, però com que aquest edifici a estat dissenyat per algú més conegut ja es més important.

També s'ha de dir que nosaltres ens deiexem enganyar per un nom que ha sortit quatre cops en una revista, i ens ha cegat completament la seva persona. No només es culpa, que també, d'aquests politics sinó per que nosaltres mateixos ens deixem enlluernar d'aquesta gran farsa que ens rodeja. Potser vivim així, també, per que preferim viure enganyats abans que donar-nos compte del gran rebombori que tenim a sobre, en tots els aspectes.

La base de la comunicació es la felicitat, hi ho hem demostrat durant tot el curs. FELIZ ESTIU!

On viuen el milionaris.

http://www.cotizalia.com/en-exclusiva/donde-viven-millonarios-mansiones-lujosas-segun-20100316.html

7 .- no todos los millonarios son iguales, hay algunos que de hecho viven como si no lo fueran, mirad por ejemplo el dueño de Ikea..
(Aquest és el comentari que he escollit jo.)

Aquest article va sobre les mansions que gasten les persones més riques del món.

Com diu Arantxa Palacios, aquesta gent no saben encara que és la crisis.

Ara anant més al tema del comentari que he escollit jo, doncs, he escollit aquest comentari per que crec que te raó. No tots els milionaris es fan notar per el simple fet que ser milionari, és una cosa que impacta però vivim en una societat, que ja estem acostumats a veure aquest tipus de gent presumint de cases en les revistes. Però s’ha de tenir en compta que no tothom li agrada cridar l’atenció o que simplement no estan d’acord amb aquets tipus d’articles i no surten. És veritat que hi ha moltes persones amb grans negocis com el de Ikea que no han estat reconeguts, per tant s’ha de dir que només busquen a la gent més destacada, a la gent que ja sabem que te diners, i no a la gent que sabem que tenen però no sabem fins a quin punt.

Anunci de Bosch

Aquesta marca d'electrodomèstics (BOSCH) ens ofereix comprar una nova nevera, i per això utilitzen una imtage de la nova pel·lícula de Toy Story de Walt Disney Pixar, per també captar l'atenció dels nens. Aqui t'ofereix, per la compra de la nevera, entrar en un sorteig per a un viatge a Nova York per a tota la família sencera, a més et regalan la entrada per veure la nova pel·íicula, ja esmentada una mica més a alt a més a més en 3D.

Per acabar de guarir-ho, et regalan 500 dolars per gastar a la botiga de juguines més gran del món que es trova a Nova York centre. T'ofereixen gastarte els diners per una cosa que serveix
per a casa, que es necessesari, i a canvi, t'ofereixen una cosa que ho fa encara més atractiu com és un viatge a un lloc on tothom algún dia a somiat anar.