Les primeres hores del dia, la matinada.La locució «a hores petites» o «a les petites» significa 'a la matinada'. En valencià també es diu «a les xicotetes».
El sopar habitual és excessiu, massa impregnat de tradicionalisme. La sopa, la verdureta, el lluç de palangre arrebossat o fregit, i encara la carn, molt sovint. I el vi del país que es fa dir sí senyor. I les postres. I el cafè o els cafès --perquè no es pot pas negar que ens agrada el cafè. I, per mica de superfície social que hom tingui, el conyac i el cigar. I ja gairebé són les dotze...! Després, per escasses i vagues que siguin les notícies de la radiodifusió, per poca cosa que hom hagi de dir a la família, per curta que sigui l'estona destinada a fullejar el diari o un llibre qualsevol, de seguida són les hores petites. Sempre són les dues! --diu la gent, sorpresa. Cada dia tenim la sensació que ens han estafat el temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario